EL FET RELIGIÓS

Conjunt de creences i pràctiques que uneixen un grup de persones amb allò que consideren déu, deessa, diví, sagrat o espiritual.

Conjunt d’idees que comparteix un grup o comunitat religiosa. Veritats en les quals confia.

Consideració que rep una realitat (lloc, objecte, persona, etc.) per la seva relació amb l’àmbit diví o sobrenatural.

Qualitat que es dóna a allò que no és material i que està més enllà dels cinc sentits.

Confiança en les idees compartides pel grup religiós i relació amb allò que es considera diví.

Manera concreta i repetitiva de celebrar les cerimònies religioses.

Adoració o veneració que es fa davant d’allò que es considera un ésser o poder sagrat (poden ser rituals, pregàries, danses, càntics, meditacions o d’altres)..

Acció exterior o interior per la qual les persones s’adrecen a la divinitat.

Creença en un sol déu o deessa.

Creença en molts déus i deesses.

Corrent del pensament i convicció que defensa que no es tenen prou arguments ni prou capacitat per saber si existeix o no algun déu o deessa, ànima o realitat de caràcter espiritual o sobrenatural.

Corrent del pensament i convicció que nega l’existència de qualsevol déu o deessa, ànima o realitat de caràcter espiritual o sobrenatural.

Estudi i explicació raonable de les doctrines de les religions. Mot d’origen grec, a partir dels conceptes Teos (Déu) i 'logos' (‘paraula’).

Ésser suprem i poderós al qual es dóna culte (adoració).

Per als monoteismes d’origen mediterrani, és la falta que es comet en desobeir la voluntat de Déu i en fer mal a la seva creació, especialment a les persones.